divendres, 8 de febrer del 2008

AIGUA


Base d'un article que vaig enviat als mitjans de comunicació per la seva publicació el passat 5-2-2008:

L’aigua és un be natural escàs, imprescindible per la vida, que hem d’utilitzar de manera sostenible i responsable. Aquesta afirmació repetida en multitud d’ocasions pren aquests dies més força desprès de que les conques del Llobregat i del Ter hagin entrat en situació “d’excepcionalitat 2”. Estem patint una de les sequeres més greus i perllongades de la nostra història recent, amb una perspectiva de canvi climàtic que afectarà greument els països que s’ubiquen en la ribera mediterrània, i que cada vegada seran més continuades. Quan des d’ICV hem defensat que cal canviar l’actual model de desenvolupament esgotat, el consum d’aigua és un dels elements centrals de canvi. Hem de preparar el país per assegurar la disponibilitat d’aigua pels usos de la nostra societat (consum humà, productiu, agrícola i de lleure), i fer-ho amb perspectives de futur i basat en un model més sostenible. Estalvi, reutilització, i administrar els recursos propis: la nova cultura de l’aigua.Ara que la sequera i les seves conseqüències econòmiques, socials i ambientals estan més presents en el debat ciutadà es poden visualitzar les diferents posicions polítiques sobre com assegurar-nos la disponibilitat d’aigua suficient i perllongada en el temps. Hi han com a mínim dos maneres d’apropar-se a solucions bastant definides i que es diferencien bàsicament en la resposta a les propostes de transvasaments (de l’Ebre o del Roïna), que no és altra cosa que sobre el model. Estem, per tant, en un moment decisiu per definir el futur que volem. Des del Govern de la Generalitat de Catalunya, i més en concret des del Departament de Medi Ambient i Habitatge s’ha apostat, per coherència, per la nova cultura de l’aigua, es a dir, per gestionar l’oferta de recursos hídrics propis, per continuar amb les polítiques d’estalvi i innovació, per la reutilització de l’aigua a través de les depuradores i per la dessalació i depuració de l’aigua del mar (dessaladores), com aposta estratègica de futur a curt i llarg termini. Aquesta línia de treball te en compta l’escenari de canvi climàtic i de sequeres continuades com a molt probables.La dreta no ho veu igual: el PP defensa encara el transvasament de l’Ebre, i CiU defensa aferrissadament el transvasament del Roïna (França) com a solució estructural. Qualsevol comparació econòmica, ambiental, i de model, s’inclina per l’aposta d’ICV i del govern de la Generalitat. El transvasament de l’Ebre ja sols és defensat pel PP amb enfrontaments interns entre l’Aragó i el País Valencià. I si comparem la proposta de transvasament del Roina i el conjunt de polítiques que representen la “Nova Cultura de l’Aigua” el balanç és molt clar. El transvasament de Roina suposaria la construcció d’una gran infrastructura de canalització de més de 400 quilòmetres (300 d’ells en territori francès) amb un impacte en el territori important (canalització amb una afectació d’uns 20 metres amplada al llarg del recorregut). Suposaria, a més, la instal·lació de com a mínim 5 sistemes de bombeig per salvar els accidents geogràfics, i finalment la depuració de l’aigua per fer-la potable. Tot indica que la construcció de les dessaladores que proposa el govern català i la seva connexió té un cost més baix, i un impacte ambiental significativament menor. En els darrers anys l’avenç tecnològic a fet disminuir en un 50% el consum energètic de la dessalació.Però hi ha, a més, un element de vital importància des del meu punt de vista: el nivell de dependència de l’exterior que representa cadascuna de les propostes. La nova cultura de l’aigua no té cap dependència de l’exterior perquè gestiona els recursos propis, en canvi el transvasament del Roina ens deixaria en mans de decisions llunyanes. Qualsevol política que tendeixi a reduir la nostra dependència de l’exterior ja sigui en recursos hídrics o en fons energètiques és una clara aposta per la modernització del país, i pel model de desenvolupament sostenible. ICV no para el país, el que fa és donar-li una nova direcció a les polítiques econòmiques, socials i ambientals, i això és el que preocupa als poderosos.
Paco Morales,
de l'Àmbit de Medi Ambient d'ICV de Terrassa